Jean-Luc

Ens vam retrobar una nit d'estiu 
en un cicle especial de cinema francès a la fresca. 
El meu pla era tornar aviat 
però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca. 

Se'ns va fer tard, 
va dir: "No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, 
que al pis i tinc un quarto exprés per convidats" 

I et deixo aquí sobre un cobrellit 
perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs. 
Si tens gana o vols aigua tu mateix, 
pots fer, pot fer com si fossis a casa. 

La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet 
era fàcilment malinterpretable. 
Vaig augurar una nit per la posteritat, 
fer un cim, fer un vuit mil, fer quelcom 
difícilment igualable. 

Però allà no passava res 
només aquell silenci trencat pel meu somier 
potser no era el seu tipus 
millor que no fes res. 

I en una paret al fons 
imprès en blanc i negre hi havia un poster d'en Godard 
potser podria dir-me perquè em ballava el cap 

Ai Jean-Luc, ai Jean Luc, 
vull entendre-ho però no puc. 
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc. 

Ai Jean-Luc, ai Jean Luc, 
vull entendre-ho però no puc. 
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc. 

Ell va dir que en casos com aquest 
no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, 
sinó d'estar convençut de fer-ho 

Jo vaig dir-li "ja, però si ara hi vaig i ella no ho vol després què, 
després tot això acaba siguent un rotllo patatero" 

Em va convidar a fumar 
i en un plano seqüència 
una frase magistral 
una dona és una dona, 
no et preocupis, tant se val 

L'endemà vam esmorzar 
ni tan sols vaig mirar-la 
i a l'hora de marxar 
ella em va fer un petó 
que encara no sé interpretar 

Ai Jean-Luc, ai Jean Luc, 
vull entendre-ho però no puc. 
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc. 

Ai Jean-Luc, ai Jean Luc, 
vull entendre-ho però no puc. 
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc.